BRUXISME I ATM

Bruxisme és el moviment involuntari del nostre maxil·lar inferior que fa que serrem o serrem i freguem lateralment i frontal les dents i queixals i és molt destructiu.

 

Estrenyer o serrar (apretamiento en castellà) és cloure les dents inferiors contra les superiors SENSE MOVIMENTS LATERALS ; l’estrenyedor fixa l’articulació (no frega) i estreny: els muscles externs de la masticació (maseters) es fan, amb el temps, visibles al costat de la cara que adopta una forma quadrada.

 

La potència dels nostres propis muscles sotmet a un sobre-esforç als teixits de suport de les dents, elimina teixit dental i carrega l’articulació temporo-mandibular (ATM) més enllà dels seus límits, poden desenvolupar la Síndrome de l’ATM, amb dolor i impotència funcional severs, unilateral o bilateral.

IMATGES DELS EFECTES DE L’ESTRENYER O DEL BRUXISME SOBRE DENTS I QUEIXALS

Observem una molt bona salut de mucosa i geniva i una pèrdua greu de material dental que enfosqueix la salut oral. Socialment, la imatge és molt dolenta i ella sola ja és motiu de rehabilitació

Cas 1 arcada superior. Observem una molt bona salut de mucosa i geniva i una pèrdua greu de material dental que enfosqueix la salut oral. Socialment, la imatge és molt dolenta i ella sola ja és motiu de rehabilitació

Les dents inferior son més petites que les superiors i veiem el grau de destrucció que és tan avançat que ja pot donar sensibilitat d'alguna dent perquè la polpa dental ja és superficial.

Cas 1 arcada inferior. Les dents inferior son més petites que les superiors i veiem el grau de destrucció que és tan avançat que ja pot donar sensibilitat d’alguna dent perquè la polpa dental ja és superficial.

Veiem que l'esmalt dental ha desaparegut de les superficies tallants, aflorant la dentina que és un teixit tou i inervat i que pot donar el quadre típic de dents empetitides i sensibles.

Cas 2 arcada superior. Veiem que l’esmalt dental ha desaparegut de les superficies tallants, aflorant la dentina que és un teixit tou i inervat i que pot donar el quadre típic de dents empetitides i sensibles.

BRUXISME I ARTICULACIÓ TEMPORO-MANDIBULAR

 

L’articulació temporo-mandibular o ATM és la que permet els moviments de la mandíbula; la seva patologia més comuna és la  SÍNDROME O DISFUNCIÓ DE L’ATM

Aquesta articulació està situada just davant de cada oïda; de fet, és una articulació triple: les dues articulacions os-os ( os temporal-mandíbula) i l’articulació de les dents, que ja per sí mateixa és molt complexa. És una de les més delicades del cos humà.

LOCALITZA LA TEVA ARTICULACIÓ TEMPOROMANDIBULAR

 

1.- Posa el teu dit índex dins el conducte de l’oïda

2.- Per davant del dit notes un petit cartílag de la orella que es diu tragus

3.- Ara posa el mateix dit just per davant del tragus

4.- Obre la boca lentament

5.- Quan has obert la boca un dit o un xic més, el dit índex sembla que penetra més …

6.- … estàs dins de l’articulació!. Si et fa dolor, demana hora al dentista sense demora.

LES CAUSES DE LA SÍNDROME D’ATM PODEN SER:

 

  • artritis reumatoide
  • artrosis
  • traumatismes mandibulars
  • patologies del teixit connectiu
  • apretament o bruxisme a llarg termini

LA SIMPTOMATOLOGIA DEL SÍNDROME D’ATM POT INCLOURE:

 

  • dolor a una o les dues articulacions
  • dolor a la mandíbula o a la cara
  • escoltar sorolls constants
  • dolor a l’oïda i al seu voltant
  • incapacitat d’obrir i tancar la mandíbula amb normalitat

PERQUÈ ÉS IMPORTANT EL BRUXISME NOCTURN?

 

El Bruxisme por ser diürn o nocturn i això és molt important , perquè el diürn es produeix en moments de tensió, conduint, en una reunió de treball, al cinema, però ES DE CURTA DURADA PERQUÈ ESTEM DESPERTS, perquè passem a un altre estat de concentració i ens distraiem, parlem, mengem, etc.

Dona jove dormint i bruxant abocada a un son de mala qualitat gens reparador

Què passa per la nit QUAN DORMIM? Passen 2 fenomens molt negatius:

 

PRIMER: Si comencem a estrènyer no ens distreu res i podem apretar durant molt de temps.

 

SEGON: els mecanismes cerebrals que impedeixen que la musculatura masticatòria no exerceixi tota la seva força estan desactivats i estrenyem amb molta més força que quan mengem o estrenyem de dia. 

El descans nocturn és l'expressió d'un son de bona qualitat
IMATGES QUE IL·LUSTREN ELS EFECTES DEL BRUXISME I LA SEVA REHABILITACIÓ
La pèrdua de material dental pot donar sensibilitat important al menjar i sempre provoca una estètica deficient
Corones de ceràmica en incisives superiors per donar volum i naturalitat al somriure

El nivell de competència dels nostres especialistes, la dels laboratoris de pròtesi dental amb els que treballem i la tecnologia que ens envolta permeten donar tractament als casos severs de serrament o bruxisme i recuperar tan la funció com l’estètica perdudes.

 

Però el nostre objectiu és no arribar a aquests nivells de destrucció sinó interceptar prematurament la patologia i acotar-la per mitjà de fèrules de descàrrega.

EVOLUCIO I TRACTAMENT DEL BRUXISME I DEL PACIENT QUE ESTRENY

QUINA ÉS L’EVOLUCIÓ DEL BRUXISME?

 

Es donen molt pocs casos de persones que serren o bruxen un temps i després deixen de fer-ho; per exemple, els estudiants joves, al voltant de 20 anys, que serren durant l’època d’examens i un cop passats, deixen de fer-ho.

 

En el pacient més gran amb una vida més estructurada, els factors psicològics son constants i l’evolució de la malaltia sol ser crònica.

QUÈ PODEM FER PER ATENUAR-NE ELS EFECTES?

 

Posar una fèrula de descàrrega.

 

Es tracta d’una peça de resina acrílica transparent i dura, feta a mida, que es posa en una de les dues arcades dentaries i que el pacient utilitza en aquelles situacions en que pot serrar o bruxar, sobretot a la nit.

 

Aquesta fèrula, que nosaltres preferim posar-la a baix, té un efecte de relaxació muscular que dura uns mesos; desprès la musculatura torna a apretar i en aquesta fase la fèrula és simplement un material d’interposició perquè el que es gasti sigui la resina i no les dents.

Fèrula de descàrrega que evitarà que les dents freguin entre si i esdevinguin malaltes

SIGNIFICAT PROFUND DEL SERRAR I DEL BRUXISME

Tot i que històricament hi ha hagut en el sí de l’odontologia un intens debat de si eren causes dentals les que engegarien el bruxisme o si serien les causes psicològiques les que provocarien la resposta del sistema masticatori, la nostra experiència ens fa pensar que l’estrès té un gran paper com a desencadenant d’aquesta patologia.

És per l’evidència d’aquest transfons que no dubtem en recomanar als nostres pacients, si així ho aconsella la història clínica, la consulta a la psicòloga o al psicòleg de confiança per tractar les causes del estrès.