Estrenyer o serrar (apretamiento en castellà) és cloure les dents inferiors contra les superiors SENSE MOVIMENTS LATERALS ; l’estrenyedor fixa l’articulació (no frega) i estreny: els muscles externs de la masticació (maseters) es fan, amb el temps, visibles al costat de la cara que adopta una forma quadrada.
La potència dels nostres propis muscles sotmet a un sobre-esforç als teixits de suport de les dents, elimina teixit dental i carrega l’articulació temporo-mandibular (ATM) més enllà dels seus límits, poden desenvolupar la Síndrome de l’ATM, amb dolor i impotència funcional severs, unilateral o bilateral.
L’articulació temporo-mandibular o ATM és la que permet els moviments de la mandíbula; la seva patologia més comuna és la SÍNDROME O DISFUNCIÓ DE L’ATM
Aquesta articulació està situada just davant de cada oïda; de fet, és una articulació triple: les dues articulacions os-os ( os temporal-mandíbula) i l’articulació de les dents, que ja per sí mateixa és molt complexa. És una de les més delicades del cos humà.
LOCALITZA LA TEVA ARTICULACIÓ TEMPOROMANDIBULAR
1.- Posa el teu dit índex dins el conducte de l’oïda
2.- Per davant del dit notes un petit cartílag de la orella que es diu tragus
3.- Ara posa el mateix dit just per davant del tragus
4.- Obre la boca lentament
5.- Quan has obert la boca un dit o un xic més, el dit índex sembla que penetra més …
6.- … estàs dins de l’articulació!. Si et fa dolor, demana hora al dentista sense demora.
El Bruxisme por ser diürn o nocturn i això és molt important , perquè el diürn es produeix en moments de tensió, conduint, en una reunió de treball, al cinema, però ES DE CURTA DURADA PERQUÈ ESTEM DESPERTS, perquè passem a un altre estat de concentració i ens distraiem, parlem, mengem, etc.
Què passa per la nit QUAN DORMIM? Passen 2 fenomens molt negatius:
PRIMER: Si comencem a estrènyer no ens distreu res i podem apretar durant molt de temps.
SEGON: els mecanismes cerebrals que impedeixen que la musculatura masticatòria no exerceixi tota la seva força estan desactivats i estrenyem amb molta més força que quan mengem o estrenyem de dia.
El nivell de competència dels nostres especialistes, la dels laboratoris de pròtesi dental amb els que treballem i la tecnologia que ens envolta permeten donar tractament als casos severs de serrament o bruxisme i recuperar tan la funció com l’estètica perdudes.
Però el nostre objectiu és no arribar a aquests nivells de destrucció sinó interceptar prematurament la patologia i acotar-la per mitjà de fèrules de descàrrega.
Es donen molt pocs casos de persones que serren o bruxen un temps i després deixen de fer-ho; per exemple, els estudiants joves, al voltant de 20 anys, que serren durant l’època d’examens i un cop passats, deixen de fer-ho.
En el pacient més gran amb una vida més estructurada, els factors psicològics son constants i l’evolució de la malaltia sol ser crònica.
Posar una fèrula de descàrrega.
Es tracta d’una peça de resina acrílica transparent i dura, feta a mida, que es posa en una de les dues arcades dentaries i que el pacient utilitza en aquelles situacions en que pot serrar o bruxar, sobretot a la nit.
Aquesta fèrula, que nosaltres preferim posar-la a baix, té un efecte de relaxació muscular que dura uns mesos; desprès la musculatura torna a apretar i en aquesta fase la fèrula és simplement un material d’interposició perquè el que es gasti sigui la resina i no les dents.
Tot i que històricament hi ha hagut en el sí de l’odontologia un intens debat de si eren causes dentals les que engegarien el bruxisme o si serien les causes psicològiques les que provocarien la resposta del sistema masticatori, la nostra experiència ens fa pensar que l’estrès té un gran paper com a desencadenant d’aquesta patologia.
És per l’evidència d’aquest transfons que no dubtem en recomanar als nostres pacients, si així ho aconsella la història clínica, la consulta a la psicòloga o al psicòleg de confiança per tractar les causes del estrès.