Troben la prova més antiga d’un tractament dental a Sibèria: Els neandertals perforaven dents amb eines de pedra per alleujar infeccions fa 60.000 anys.
Quan pensem en els neandertals, que ens van precedir des de fa uns 400.000 anys fins en fa només uns 40.000, sovint ens imaginem escenes de caça, coves fredes i eines rudimentàries. Però un descobriment en una cova a Rússia, a Sibèria, a prop de la frontera amb el Kazakhstan, obliga a revisar aquesta imatge: fa com a mínim prop de 60.000 anys, els neandertals ja haurien estat capaços de tractar càries amb eines de pedra.
La prova és una dent trobada amb marques que indiquen una intervenció per tractar una càries. Els investigadors creuen que el pacient va ser perforat amb una eina de pedra per eliminar el teixit infectat i alleujar el dolor.
Una intervenció dental prehistòrica
L’estudi, publicat a la revista científica PLOS ONE, descriu un molar, les peces encarregades de moldre i triturar els aliments, amb un forat profund al centre que arriba fins a la cavitat pulpar, la part interna de la dent on hi ha nervis i vasos sanguinis.
Segons els investigadors, el desgast observat no és compatible amb un procés natural. Les marques apunten que la dent va ser manipulada amb una eina afilada de pedra amb la intenció de retirar la part afectada per la infecció.
A més, la peça presenta senyals de desgast posteriors a la intervenció, cosa que indica que el neandertal va continuar fent servir la dent després del tractament.
Coneixements avançats
La troballa reforça la idea que els neandertals tenien coneixements i habilitats molt més avançats del que es pensava fins ara.
Els autors de l’estudi asseguren que aquesta mena d’intervenció implica diverses capacitats complexes: identificar l’origen del dolor, decidir com tractar-lo, manipular eines amb precisió i suportar un procediment especialment dolorós sense anestèsia, tot i que possiblement amb ús de plantes amb propietats anestèsiques.
Fins ara, altres investigacions ja havien demostrat que els neandertals feien servir una mena d’escuradents per retirar restes de menjar i que probablement coneixien plantes amb propietats medicinals. Però aquesta és la primera prova clara d’un tractament dental invasiu.
La clau: les marques microscòpiques
Per comprovar la hipòtesi, els científics van reproduir el procediment amb dents humanes modernes i eines similars a les del paleolític. La investigadora Lydia Zotkina, una de les autores de l’estudi, explica que van perforar manualment diverses peces dentals per comparar-ne després les marques microscòpiques amb les del molar neandertal.
El resultat va ser concloent: els patrons coincidien clarament. Segons Zotkina, el fresat amb eines de pedra “és totalment eficaç” per eliminar ràpidament el teixit dental deteriorat per una càries.
Un mal de queixal fa 60.000 anys
La troballa dona també una imatge sorprenentment humana dels neandertals. Més enllà de la caça o la supervivència extrema, l’estudi apunta que també intentaven alleujar el mal i cuidar la salut dels membres del grup.
Dit d’una altra manera: molt abans de l’odontologia moderna, de les sondes exploradores, dels empastaments, de les xeringues amb anestèsia, les pinces, les turbines, els escàners 3D i les radiografies i les còmodes butaques, ja hi havia qui intentava combatre un mal de queixal amb una pedra afilada dins d’una cova de Sibèria.
“Artícle de l’Abel Queralt de RAC1 basat en l’artícle de la revista científica PLOS ONE «
