DIA MUNDIAL SENSE TABAC

El tabac continua provocant milions de morts cada any al món i continua sent una de les causes més importants de càncer, infart, ictus i malalties respiratòries. A Catalunya, els professionals sanitaris observen encara cada dia els seus efectes a la boca, als pulmons, al cor i als vasos sanguinis.

Però avui el problema ja no és només el cigarret clàssic. Els vapers i cigarretes electròniques han crescut molt, especialment entre joves, sovint amb la falsa sensació que “són menys nocius”. La realitat és més complexa.

El fum del tabac conté milers de substàncies químiques, moltes d’elles tòxiques i cancerígens. Fumar augmenta clarament el risc de:

  • Càncer de pulmó, boca, garganta, laringe, esòfag i bufeta
  • Infart de miocardi i ictus
  • Bronquitis crònica i emfisema
  • Envelliment prematur de la piel
  • Problemes circulatoris i mala cicatrització
  • Pèrdua de dents i malaltia periodontal
  • Mal alè i alteracions del gust i l’olfacte

A nivell oral, el tabac disminueix la irrigació sanguínia de les genives i afavoreix infeccions, mobilitat dental i fracàs d’implants. També augmenta el risc de lesions precanceroses i de càncer oral.

Els vapers no eliminin el problema. Tot i que alguns estudis indiquin que poden exposar a menys substàncies tòxiques que el tabac convencional, continuïn aportant nicotina —altament addictiva— i aerosols amb compostos irritants i potencialment perjudicials. A més, molts líquids contenen aromas i productes químics encara insuficientment estudiats a llarg termini.

Moltes persones intenten deixar de fumar sols i fracassen diverses vegades. Això és normal. La nicotina genera una dependència física i psicològica molt potent. El més important és continuar intentant-ho.

A Catalunya hi ha recursos públics específics per ajudar a deixar de fumar:

  • Centres d’Atenció Primària (CAP)
  • Programes de deshabituació tabàquica
  • Enfermeria i medicina familiar
  • Farmàcies adherides a programes de suport
  • Tractaments farmacològics i suport psicològic

El portal de la Generalitat de Catalunya – Canal Salut ofereix informació, recursos i ajuda pràctica per deixar el tabac.

També podeu consultar l’ Agència de Salut Pública de Catalunya, amb materials i programes específics.

Deixar de fumar té beneficis gairebé immediats: millora la respiració, disminueix el risc cardiovascular, es recupera part del gust i l’olfacte i es protegeix la salut oral i general. Mai és tard per deixar-ho.

Tant el CAP Palafrugell com el Hospital de Palamos (i la xarxa SSIBE) tenen programes i suport per ajudar a deixar de fumar.

Concretament:

  • Des del 2011 els CAP de Palafrugell i Palamós ofereixen programes de deshabituació tabàquica.
  • Fan tant seguiment individual com teràpies grupals.
  • Hi poden intervenir metges, infermeria i, si cal, tractament farmacològic.
  • L’Hospital de Palamós disposa també d’Unitat de Deshabituació Tabàquica dins del projecte “Hospital sense fum”.

El més pràctic és demanar hora al teu CAP i dir directament:

“Voldria ajuda per deixar de fumar.”

Normalment et deriven al professional o grup corresponent.

Dades útils:

  • CAP Palafrugell — Carrer Àngel Guimerà, 6, Palafrugell · Tel. 972 610 607
  • Hospital de Palamos — Carrer Hospital, 17-19, Palamós · Tel. 972 600 160

També tenen informació general a la web de SSIBE i a Canal Salut – Tabac.

Els neandertals també anaven al dentista.

Quan pensem en els neandertals, que ens van precedir des de fa uns 400.000 anys fins en fa només uns 40.000, sovint ens imaginem escenes de caça, coves fredes i eines rudimentàries. Però un descobriment en una cova a Rússia, a Sibèria, a prop de la frontera amb el Kazakhstan, obliga a revisar aquesta imatge: fa com a mínim prop de 60.000 anys, els neandertals ja haurien estat capaços de tractar càries amb eines de pedra.

La prova és una dent trobada amb marques que indiquen una intervenció per tractar una càries. Els investigadors creuen que el pacient va ser perforat amb una eina de pedra per eliminar el teixit infectat i alleujar el dolor.

Una intervenció dental prehistòrica

L’estudi, publicat a la revista científica PLOS ONE, descriu un molar, les peces encarregades de moldre i triturar els aliments, amb un forat profund al centre que arriba fins a la cavitat pulpar, la part interna de la dent on hi ha nervis i vasos sanguinis.

Segons els investigadors, el desgast observat no és compatible amb un procés natural. Les marques apunten que la dent va ser manipulada amb una eina afilada de pedra amb la intenció de retirar la part afectada per la infecció.

A més, la peça presenta senyals de desgast posteriors a la intervenció, cosa que indica que el neandertal va continuar fent servir la dent després del tractament.

Coneixements avançats

La troballa reforça la idea que els neandertals tenien coneixements i habilitats molt més avançats del que es pensava fins ara.

Els autors de l’estudi asseguren que aquesta mena d’intervenció implica diverses capacitats complexes: identificar l’origen del dolor, decidir com tractar-lo, manipular eines amb precisió i suportar un procediment especialment dolorós sense anestèsia, tot i que possiblement amb ús de plantes amb propietats anestèsiques.

Fins ara, altres investigacions ja havien demostrat que els neandertals feien servir una mena d’escuradents per retirar restes de menjar i que probablement coneixien plantes amb propietats medicinals. Però aquesta és la primera prova clara d’un tractament dental invasiu.

La clau: les marques microscòpiques

Per comprovar la hipòtesi, els científics van reproduir el procediment amb dents humanes modernes i eines similars a les del paleolític. La investigadora Lydia Zotkina, una de les autores de l’estudi, explica que van perforar manualment diverses peces dentals per comparar-ne després les marques microscòpiques amb les del molar neandertal.

El resultat va ser concloent: els patrons coincidien clarament. Segons Zotkina, el fresat amb eines de pedra “és totalment eficaç” per eliminar ràpidament el teixit dental deteriorat per una càries.

Un mal de queixal fa 60.000 anys

La troballa dona també una imatge sorprenentment humana dels neandertals. Més enllà de la caça o la supervivència extrema, l’estudi apunta que també intentaven alleujar el mal i cuidar la salut dels membres del grup.

Dit d’una altra manera: molt abans de l’odontologia moderna, de les sondes exploradores, dels empastaments, de les xeringues amb anestèsia, les pinces, les turbines, els escàners 3D i les radiografies i les còmodes butaques, ja hi havia qui intentava combatre un mal de queixal amb una pedra afilada dins d’una cova de Sibèria.

imatge del molar trobat a Sibèria «Chagyrskaya 64»

“Artícle de l’Abel Queralt de RAC1 basat en l’artícle de la revista científica PLOS ONE «

CAS D’ORTODÒNCIA

🦷 En ortodòncia, sovint associem els tractaments a “dents tortes” o mal alineades. No obstant això, molts dels problemes dentals tenen un origen més profund: una alteració en el desenvolupament dels maxil·lars.

Un dels més freqüents és el problema transversal del maxil·lar superior, és a dir, quan aquest os presenta una amplada insuficient respecte a la mandíbula.

📌 Què és exactament un problema transversal?

Parlem de discrepància transversal quan hi ha una desproporció en l’amplada dels maxil·lars. En la majoria de casos, el maxil·lar superior està comprimit (atresia maxil·lar), fet que condiciona l’espai disponible per a l’erupció dental i la relació correcta entre les arcades.

Aquesta situació pot tenir diferents causes:

* Factors genètics

* Hàbits orals (respiració oral, succió digital prolongada)

* Alteracions funcionals durant el creixement

⚠️ Quines conseqüències pot tenir?

Un maxil·lar estret no és només una qüestió estètica. Pot comportar:

* Falta d’espai dentari, amb apiñament

* Problemes d’erupció, especialment en dents com els canins superiors

* Mossegada creuada posterior

* Alteracions funcionals en la masticació

* En alguns casos, afectació de la respiració

🧩 El cas clínic: manca d’espai per a l’erupció del caní

En el cas que presentem, el pacient mostrava una compressió del maxil·lar superior amb una clara manca d’espai per a l’erupció del caní superior (13).

Aquest tipus de situació és relativament freqüent, ja que els canins són de les últimes dents a erupcionar i necessiten un espai adequat dins de l’arcada.

Quan aquest espai no existeix, poden quedar inclosos, erupcionar en posicions incorrectes o requerir tractaments més complexos si no s’actua a temps.

💡 Tractament: abordar primer la causa esquelètica

El punt clau en aquests casos és entendre que no es tracta només d’alinear dents, sinó de corregir la base òssia.

1. Expansió del maxil·lar

El primer pas del tractament va ser la col·locació d’un expansor maxil·lar.

Aquest dispositiu permet:

* Separar la sutura palatina mitjana en pacients en creixement

* Augmentar l’amplada del maxil·lar

* Crear espai real dins de l’arcada

És, per tant, un tractament ortopèdic, ja que actua sobre l’os i no només sobre les dents.

2. Ortodòncia amb aparatologia multibrackets

Un cop resolta la discrepància transversal, es va continuar el tractament amb ortodòncia fixa (multibrackets) per:

* Alinear correctament les dents

* Guiar l’erupció del caní

* Tancar espais residuals

* Ajustar la relació oclusal

Aquesta fase és la que dona el refinament final al cas.

✨ Resultats

Gràcies a la combinació d’ambdues fases:

* Es va recuperar l’amplada adequada del maxil·lar

* Es va generar l’espai necessari

* El caní va poder erupcionar correctament

* Es va aconseguir una mossegada funcional i estable

🦷 Conclusió

Els problemes transversals van més enllà de l’estètica dental. Són alteracions estructurals que, si no es tracten, poden afectar la funció, l’erupció dental i l’estabilitat a llarg termini.

El tractament combinat d’expansió maxil·lar i ortodòncia permet abordar tant la causa com les conseqüències, aconseguint resultats més complets, estables i saludables.

⏱️ La importància del diagnòstic precoç

Els problemes transversals són especialment agraïts de tractar en edats de creixement, ja que permeten actuar sobre l’estructura òssia de manera més efectiva i menys invasiva.

Per això, les revisions ortodòntiques en nens són clau per detectar:

* Compressió maxil·lar

* Alteracions en l’erupció

* Problemes funcionals

Si vols fer una revisió per valorar la situació dels vostres fills/es, truca’ns i demana hora amb l’equip d’ortodòncia!