Avui se celebra el Dia Mundial contra l’Hepatitis, una data impulsada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per conscienciar sobre una malaltia que afecta centenars de milions de persones arreu del món i que, en molts casos, passa desapercebuda fins que ja ha provocat un dany important al fetge.
Des de la nostra Clínica volem aprofitar aquesta efemèride per explicar, en 3 posts:
A Quines son les funcions del fetge,
B Què és l’hepatitis, quins tipus existeixen i per què és tan important la prevenció
C L’hepatitis en l’àmbit odontològic
PRIMERA PART
El fetge: l’òrgan silenciós que ho fa (gairebé) tot
El fetge és la víscera més gran del cos humà. Es troba a la part superior dreta de l’abdomen, protegit per les últimes costelles, i pesa al voltant d’un quilo i mig en un adult.
Com funciona?
1. Arribada de la sang
Cada unitat rep sang de dues fonts:
- Vena porta (≈75%): aporta nutrients absorbits de l’intestí, hormones, fàrmacs i substàncies potencialment tòxiques.
- Artèria hepàtica (≈25%): aporta sang rica en oxigen.
Les dues es barregen als sinusoides, uns capil·lars molt amplis que travessen tota la unitat.
2. El treball dels hepatòcits
Els hepatòcits estan disposats en plaques d’una sola cèl·lula de gruix, de manera que cada hepatòcit està en contacte directe amb la sang.
A mesura que la sang circula lentament pels sinusoides, els hepatòcits:
- capten glucosa, aminoàcids i lípids;
- emmagatzemen glicogen;
- sintetitzen albúmina i factors de coagulació;
- produeixen colesterol i lipoproteïnes;
- transformen amoníac en urea;
- metabolitzen alcohol, medicaments i toxines;
- capten bilirubina.
És un autèntic laboratori químic.
3. La bilis circula en sentit contrari
La sang circula:
Perifèria → vena central
En canvi, la bilis produïda pels hepatòcits circula:
Centre → perifèria
És a dir:
- la sang entra pels angles de l’hexàgon;
- la bilis surt pels mateixos angles.
Així, els dos circuits no es barregen mai.
4. Sortida de la sang
Quan la sang ja ha estat processada:
- arriba a la vena central;
- passa a les venes hepàtiques;
- finalment desemboca a la vena cava inferior i l’aurícula dreta del cor.
5. Sortida de la bilis
La bilis recollida als canalicles biliars passa successivament a:
- conductes biliars interlobulars;
- conductes hepàtics dret i esquerre;
- conducte hepàtic comú;
- vesícula biliar (on s’emmagatzema) o directament al duodè.
Si haguéssim de triar l’òrgan més infravalorat del cos humà, el fetge tindria moltes paperetes per guanyar. No batega com el cor, no pensa com el cervell, no ens fa respirar com els pulmons… i tot i així, sense ell no duraríem ni uns dies. El fetge és una autèntica fàbrica química que treballa 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, sense fer soroll ni queixar-se.
Té un color vermell fosc característic, perquè rep una quantitat enorme de sang: cada minut hi passen prop d’un litre i mig, procedent tant del cor com de l’intestí.
I aquest últim detall és clau per entendre la seva funció principal: el fetge és la primera parada de tot allò que absorbim de l’intestí, abans que arribi a la resta del cos.
Les grans funcions del fetge, explicades sense tecnicismes
1. El depurador: neteja la sang de toxines
Tot allò que mengem, bevem o prenem (alcohol, medicaments, additius, restes del metabolisme) passa pel fetge, que actua com una estació depuradora. Les cèl·lules del fetge (els hepatòcits) transformen substàncies potencialment tòxiques en compostos inofensius o fàcils d’eliminar per l’orina o la bilis. Per això diem que el fetge «desintoxica» el cos, tot i que no en el sentit de les dietes detox de moda, sinó de manera contínua i automàtica, cada segon del dia.
Cal no confondre una digestió pesada amb una intoxicació hepàtica; a una li cal mirar abans què mengem; a una intoxicació del fetge, li cal una ambulància.
2. El fabricant: produeix proteïnes essencials
El fetge fabrica la major part de les proteïnes que circulen per la sang. Entre elles, els factors de coagulació, imprescindibles perquè una ferida deixi de sagnar, i l’albúmina, una proteïna que ajuda a mantenir el líquid dins dels vasos sanguinis i transporta substàncies per tot el cos. Sense un fetge que funcioni bé, una simple ferida podria convertir-se en un problema seriós.
El Sintrom® (acenocumarol) és un anticoagulant que disminueix la capacitat de coagulació de la sang inhibint l’acció de la vitamina K al fetge. Com a conseqüència, es formen menys factors de coagulació funcionals (II, VII, IX i X). Els anticoagulants cumarínics, la família a la qual pertany el Sintrom®, deriven de compostos que durant molts anys també es van utilitzar com a raticides anticoagulants.
3. El magatzem d’energia: guarda i allibera glucosa
Quan mengem, el fetge emmagatzema part del sucre (glucosa) en forma de glicogen, com si fos una bateria d’energia. Quan portem estona sense menjar, o fem exercici, el fetge allibera aquesta reserva a la sang per mantenir estables els nivells d’energia. És, en certa manera, el nostre coixí anti-fam intern.
4. El productor de bilis: fa possible digerir els greixos
El fetge produeix bilis, un líquid que s’emmagatzema a la vesícula biliar i que s’allibera a l’intestí quan mengem. La bilis actua com un sabó: trenca els greixos en partícules més petites perquè puguem digerir-los i absorbir vitamines com la A, D, E i K, essencials per a la vista, els ossos, la pell i la coagulació.
5. El regulador del metabolisme
El fetge participa en el metabolisme de greixos, proteïnes i hormones. Regula el colesterol, transforma nutrients, i fins i tot ajuda a controlar l’equilibri hormonal, desactivant hormones un cop han fet la seva funció.
6. El reciclador de cèl·lules velles
El fetge també s’encarrega de descompondre els glòbuls vermells vells i reutilitzar-ne els components, com el ferro. D’aquest procés en surt la bilirubina, pigment groguenc que es forma principalment durant la degradació de l’hemoglobina dels glòbuls rojos envellits. Aquesta bilirubina inicial (no conjugada) és transportada per la sang fins al fetge unida a l’albúmina. Els hepatòcits la capten i la transformen en bilirubina conjugada, una forma soluble en aigua, que és excretada amb la bilis cap a l’intestí. Allà, els bacteris intestinals la converteixen en urobilinogen; una part s’elimina amb l’orina i la major part es transforma en estercobilina, responsable del color marró de les femtes.
Un òrgan amb superpoders: la capacitat de regenerar-se
Una de les característiques més fascinants del fetge és la seva capacitat de regeneració. És l’únic òrgan intern del cos humà capaç de recuperar la seva mida original encara que se n’extirpi fins a un 70%. Aquesta propietat és la que fa possibles els trasplantaments de fetge de donant viu.
Ara bé, aquesta capacitat té un límit. Quan el fetge pateix una agressió constant i mantinguda en el temps (per exemple, per l’alcohol, un virus com el de l’hepatitis, o l’acumulació de greix), les cèl·lules sanes es van substituint per teixit cicatricial. Aquest procés es diu fibrosi, i si avança prou, es converteix en cirrosi, una situació en què el fetge ja no pot recuperar la seva estructura ni la seva funció normal.
Per què diem que és un òrgan «silenciós»?
El fetge no té terminacions nervioses del dolor a la seva superfície, i pot perdre una gran part de la seva funció abans de donar cap símptoma clar. Per això moltes malalties hepàtiques avancen durant anys sense que la persona ho noti. Quan finalment apareixen símptomes com cansament, pèrdua de gana o color groguenc a la pell, sovint el dany ja és considerable — per això el diagnòstic precoç és tan important.
Cuidar el fetge, una feina de cada dia
- Moderar o evitar el consum d’alcohol.
- Mantenir un pes saludable, ja que el greix acumulat al fetge (esteatosi) és cada cop més freqüent.
- Vacunar-se contra l’hepatitis A i B.
- Evitar l’automedicació i respectar les dosis dels medicaments.
- Fer-se analítiques de control periòdiques, especialment si hi ha factors de risc.
El fetge treballa per nosaltres cada minut del dia sense que ens n’adonem. Conèixer-lo una mica millor és el primer pas per cuidar-lo com es mereix.
Nota personal del Dr. Gaset
Abans d’obtenir la llicenciatura en Medicina vaig estudiar uns mesos al Servei d’Hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. El seu cap era el Dr. Joan Rodés i Teixidor, extraordinària persona i mestre, clínic eminent. Vaig conèixer de prop els efectes de l’alcohol sobre el fetge i sobre la vida de les persones. Dissociar l’oci de l’alcohol hauria de ser un objectiu de primeríssim nivell social.
