ODONTOLOGIA CONSERVADORA
L’Odontologia Conservadora comprèn el conjunt de tractaments que ens permeten mantenir la salut de les dents i queixals atacats per la càries dental, traumatismes o altres factors patològics.
El tractament conservador té tres objectius:
1. Higienitzar la boca retirant aquelles peces que no tenen tractament.
2. Obturar les peces que pateixen caries dental, sigui amb una obturació o una incrustació dental.
3. Treure la polpa dental, practicant una endodòncia, de les dents que la tenen afectada per la càries.
Un cop acabada la Fase Conservadora cal mantenir la salut assolida amb el correcte raspallat a casa i la visita a la clínica dental, per higiene dental i revisió, al menys un cop l’any.
A la nostra clínica no utilitzem amalgama dental
Fa uns vint anys l’evolució dels desitjos dels nostres pacients de voler obturacions estètiques, ens va fer considerar les obturacions d’amalgama de plata. En els compòsits vam trobar un material d’obturació estètic però sobretot, universal, resistent al desgast i a les filtracions de saliva que poden provocar recidiva de la caries dental. I vam donar el pas de descartar l’amalgama dental i no l’hem trobat a faltar.
D’altra banda, el Responsable Mèdic de la nostra clínica, el doctor Gaset, és portador d’amalgames de plata, molt antigues, i res li ha fet aconsellar de canviar-les per motius de salut.
Però els últims anys, hem anat acumulant evidències de la millora del estat de salut general que hem observat en pacients un cop les amalgames de plata han estat retirades per prescripció mèdica, tot acceptant que en alguna ocasió la substitució comporta un període en que la sensibilitat de la dent pot ser desagradable.
ÀREES DE L’ODONTOLOGIA CONSERVADORA
Ullal natural d’adult fosc per aclariment
Aclariment intern d’un ullal d’adult amb una forta coloració
Presentem un cas d’aclariment intern d’un ullal d’adult amb una forta coloració de color marró fosc molt evident. Aquests canvis de color en dents a les que se’ls ha extret la polpa dental són degut a l’absorció de materials polpars i de la pròpia endodòncia que penetren els teixits durs i tenyeixen la dentina. El procés és ràpid i en pocs dies recuperem la coloració perduda amb un resultat força satisfactori i molt poc reversible.
Ullal d’adult després de l’aclariment intern
Molar afectat de reabsorció dentinaria externa
La reabsorció dentinaria externa.
És un procés d’origen desconegut però no infecciós com la càries dental que provoca lesions en forma de cavitat més aviat en la zona del coll de dents i queixals. Està lligada a múltiples factors sense haver-se pogut establir una relació causa-efecte encara que sol aparèixer en pacients apretadors o bruxistes. Es tracta com una càries i no té bon pronòstic a llarg plaç.
El mateix molar un cop obturat
Desaparició de la corona del molar
La tècnica de la Incrustació en Bloc o Endocrown.
Consisteix a fer una reconstrucció amplia en queixals que han perdut quasi tota la seva corona per càries dental i per l’obertura que cal fer per realitzar l’endodòncia. Els queixals que precisen una endodòncia, normalment han sofert una càries dental força destructiva. Si, a més, afegim l’accés que cal fer per accedir a la polpa dental per retirar-la, en poden trobar que tenim un queixal amb unes arrels fortes però amb una corona molt malmesa. Procedim a fer una reconstrucció amb un bloc fabricat al laboratori. Prenem mides i treballem en el motlle de guix i procedim a adherir-la al queixal amb compòsit amb un resultat funcional i estètic de gran qualitat.
El mateix molar amb una incrustació
Queixal afectat de caries dental
Caries dental i obturacions.
Són els tractaments odontològics que retiren la càries dental i substitueixen el teixit perdut per materials restauradors.
La càries dental un procés bioquímic provocat per gèrmens que dissolen els teixits durs de dents i queixals. El raspallat evita la formació de la placa bacteriana, una mena de pel·lícula que s’adhereix a les dents i on viuen els bacteris causants de la càries: si no hi ha placa bacteriana, no hi ha càries, i l’única manera de treure-la és raspallant-nos les dents.
El mateix queixal obturat amb compòsit
Endodòncia reforçada amb pal de fibra de vidre
Endodòncia i reconstrucció amb pal de fibra de vidre.
La fractura de la incisiva central superior per traumatisme amb exposició de la polpa dental precisa endodòncia i reconstrucció de la part de corona perduda.
Practicada ja l’endodòncia, aprofitem l’arrel de la dent per allotjar-hi una peça cilíndrica de fibra de vidre , molt resistent, que servirà d’ànima per reconstruir la corona de la dent. L’elecció com a material de la fibra de vidre es deu al fet que és d’un color estèticament inactiu i permetrà que la restauració de compòsit que hi posem al damunt tingui la vitalitat d’una dent natural.
Reconstrucció acabada amb estètica restaurada
Queixal obturat amb amalgama que el pacient vol retirar
Substitució d’amalgames de plata per compòsits.
La controvèrsia al voltant dels efectes nocius de les obturacions fetes amb amalgama de plata envers la salut humana és molt antiga. Encara que els organismes internacionals o de referència no han prohibit el seu ús, però sí que ho han fet alguns governs de països nòrdics.
A la nostra clínica fa més de vint anys que no posem obturacions d’amalgama de plata perquè creiem que els compòsits fan la mateixa feina amb una més que notable millora estètica: creiem que, estèticament, l’amalgama dental no és acceptable pels nostres pacients. Però no aconsellem retirar-la a no ser que ens ho demani un pacient per prescripció mèdica: aleshores la retirem i substituïm per compòsits.
Retirada l’amalgama i restaurem amb compòsit
Queixal amb fissures que pot desenvolupar càries
Segellat de fisures.
Hi ha un tipus de caries que és propi dels solcs i pous de la superfície de la cara triturant de queixals i dents. En els nens, en aquests punts s’acumula fàcilment la placa bacteriana que pot donar lloc a l’aparició de càries dental. El tancament d’aquests solcs per evitar la caries dental és una mesura d’eficàcia contrastada, simple de realitzar i que quasi sempre es fa sense anestèsia. La tècnica consisteix en obrir el solc o pou amb una petita fresa que només toca l’esmalt dental: amb el simple fet de passar la fresa el solc queda preparat per poder posar-hi composite que s’endureix amb llum ultraviolada.
Fissures un cop restaurades amb compòsits
Queixal afectat d’una fissura que pot engrandir-se
La Síndrome de la Dent o Queixal Fisurat.
És una patologia força freqüent en els nostres temps degut a que la tensió nerviosa ens du a apretar les dents més del normal i fisiològic; apareixen petites fissures en les peces dentals que posen la polpa dental amb comunicació amb el medi oral. El pacient pateix una sensibilitat més o menys intensa al mastegar amb la dent o queixal afectats, però a l’exploració no es veu res que cridi l’atenció. Les fissures que provoquen aquesta síndrome trenquen l’encapsulament de la polpa dental i, a voltes fracturen la dent i cal extreure-la.
En mateix queixal restaurat amb compòsits
Dent endodonciada molt enfosquida
Aclariment Dental Intern.
És el tractament que ens permet recuperar la lluminositat natural de les dents enfosquides per haver estat endodònciades. Els productes aclaridors es basen en l’alliberament d’oxigen pur, que és una molècula que trenca i desfà les dels agents enfosquidors; la dent endodonciada ens permet posar aquest agent aclaridor dins de la dent: quan l’oxigen es va formant no té altre camí de sortida que a través dels teixits dentals i per això quasi amb tota seguretat aclarirem la dent.
Dent aclarida i estètica restaurada