BRUXISME I ATM - Clínica Dental Gaset Lacasa
19188
page-template-default,page,page-id-19188,ajax_fade,page_not_loaded,, vertical_menu_transparency vertical_menu_transparency_on,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode_popup_menu_text_scaledown,footer_responsive_adv,qode-theme-ver-16.9,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.1,vc_responsive

Bruxisme és el moviment involuntari del nostre maxil·lar inferior que fa que serrem o serrem i freguem lateralment i frontal les dents i queixals i és molt destructiu.

 

Estrenyer o serrar (apretamiento en castellà) és cloure les dents inferiors contra les superiors SENSE MOVIMENTS LATERALS ; l’estrenyedor fixa l’articulació (no frega) i estreny: els muscles externs de la masticació (maseters) es fan, amb el temps, visibles al costat de la cara que adopta una forma quadrada.

 

La potència dels nostres propis muscles sotmet a un sobre-esforç als teixits de suport de les dents, elimina teixit dental i carrega l’articulació temporo-mandibular (ATM) més enllà dels seus límits, poden desenvolupar la Síndrome de l’ATM, amb dolor i impotència funcional severs, unilateral o bilateral.

IMATGES DELS EFECTES DE L’ESTRENYER O DEL BRUXISME SOBRE DENTS I QUEIXALS

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Cas 1 arcada superior. Observem una molt bona salut de mucosa i geniva i una pèrdua greu de material dental que enfosqueix la salut oral. Socialment, la imatge és molt dolenta i ella sola ja és motiu de rehabilitació

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Cas 1 arcada inferior. Les dents inferior son més petites que les superiors i veiem el grau de destrucció que és tan avançat que ja pot donar sensibilitat d’alguna dent perquè la polpa dental ja és superficial.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Cas 2 arcada superior. Veiem que l’esmalt dental ha desaparegut de les superficies tallants, aflorant la dentina que és un teixit tou i inervat i que pot donar el quadre típic de dents empetitides i sensibles.

BRUXISME I ARTICULACIÓ TEMPORO-MANDIBULAR

 

L’articulació temporo-mandibular o ATM és la que permet els moviments de la mandíbula; la seva patologia més comuna és la  SÍNDROME O DISFUNCIÓ DE L’ATM

Aquesta articulació està situada just davant de cada oïda; de fet, és una articulació triple: les dues articulacions os-os ( os temporal-mandíbula) i l’articulació de les dents, que ja per sí mateixa és molt complexa. És una de les més delicades del cos humà.

LOCALITZA LA TEVA ARTICULACIÓ TEMPOROMANDIBULAR

 

1.- Posa el teu dit índex dins el conducte de l’oïda

2.- Per davant del dit notes un petit cartílag de la orella que es diu tragus

3.- Ara posa el mateix dit just per davant del tragus

4.- Obre la boca lentament

5.- Quan has obert la boca un dit o un xic més, el dit índex sembla que penetra més …

6.- … estàs dins de l’articulació!. Si et fa dolor, demana hora al dentista sense demora.

LES CAUSES DE LA SÍNDROME D’ATM PODEN SER:

 

  • artritis reumatoide
  • artrosis
  • traumatismes mandibulars
  • patologies del teixit connectiu
  • apretament o bruxisme a llarg termini

LA SIMPTOMATOLOGIA DEL SÍNDROME D’ATM POT INCLOURE:

 

  • dolor a una o les dues articulacions
  • dolor a la mandíbula o a la cara
  • escoltar sorolls constants
  • dolor a l’oïda i al seu voltant
  • incapacitat d’obrir i tancar la mandíbula amb normalitat

PERQUÈ ÉS IMPORTANT EL BRUXISME NOCTURN?

 

El Bruxisme por ser diürn o nocturn i això és molt important , perquè el diürn es produeix en moments de tensió, conduint, en una reunió de treball, al cinema, però ES DE CURTA DURADA PERQUÈ ESTEM DESPERTS, perquè passem a un altre estat de concentració i ens distraiem, parlem, mengem, etc.

Dona jove dormint i bruxant

Què passa per la nit QUAN DORMIM? Passen 2 fenomens molt negatius:

 

PRIMER: Si comencem a estrènyer no ens distreu res i podem apretar durant molt de temps.

 

SEGON: els mecanismes cerebrals que impedeixen que la musculatura masticatòria no exerceixi tota la seva força estan desactivats i estrenyem amb molta més força que quan mengem o estrenyem de dia. 

HOME DORMINT
IMATGES QUE IL·LUSTREN ELS EFECTES DEL BRUXISME I LA SEVA REHABILITACIÓ
BRUXISME 2 ABANS
BRUXISME 1 DESPRÈS

El nivell de competència dels nostres especialistes, la dels laboratoris de pròtesi dental amb els que treballem i la tecnologia que ens envolta permeten donar tractament als casos severs de serrament o bruxisme i recuperar tan la funció com l’estètica perdudes.

 

Però el nostre objectiu és no arribar a aquests nivells de destrucció sinó interceptar prematurament la patologia i acotar-la per mitjà de fèrules de descàrrega.

EVOLUCIO I TRACTAMENT DEL BRUXISME I DEL PACIENT QUE ESTRENY

QUINA ÉS L’EVOLUCIÓ DEL BRUXISME?

 

Es donen molt pocs casos de persones que serren o bruxen un temps i després deixen de fer-ho; per exemple, els estudiants joves, al voltant de 20 anys, que serren durant l’època d’examens i un cop passats, deixen de fer-ho.

 

En el pacient més gran amb una vida més estructurada, els factors psicològics son constants i l’evolució de la malaltia sol ser crònica.

QUÈ PODEM FER PER ATENUAR-NE ELS EFECTES?

 

Posar una fèrula de descàrrega.

 

Es tracta d’una peça de resina acrílica transparent i dura, feta a mida, que es posa en una de les dues arcades dentaries i que el pacient utilitza en aquelles situacions en que pot serrar o bruxar, sobretot a la nit.

 

Aquesta fèrula, que nosaltres preferim posar-la a baix, té un efecte de relaxació muscular que dura uns mesos; desprès la musculatura torna a apretar i en aquesta fase la fèrula és simplement un material d’interposició perquè el que es gasti sigui la resina i no les dents.

AdobeStock_130762258-1000x600-732x439

SIGNIFICAT PROFUND DEL SERRAR I DEL BRUXISME

Tot i que històricament hi ha hagut en el sí de l’odontologia un intens debat de si eren causes dentals les que engegarien el bruxisme o si serien les causes psicològiques les que provocarien la resposta del sistema masticatori, la nostra experiència ens fa pensar que l’estrès té un gran paper com a desencadenant d’aquesta patologia.

És per l’evidència d’aquest transfons que no dubtem en recomanar als nostres pacients, si així ho aconsella la història clínica, la consulta a la psicòloga o al psicòleg de confiança per tractar les causes del estrès.